Nens de 13 anys a una aula informàtica d'un hospital.

Innovació

Avui en dia, al igual com anys endarrera, hi continuen havent nens/es que han de passar períodes molt llargs als hospitals degut a malalties cròniques, accidents, etc., la diferència és que actualment se’ls pot donar una millor atenció, no només mèdica, gràcies als avanços científics, sinó també educativa i social.

En el cas concret de la atenció educativa, no consisteix només en que el nen/a es perdi el mínim possible en quant continguts curriculars, sinó que suposa, a la vegada, un intent de distracció i motivació pel pacient, per tal de que durant aquell interval de temps es pugui sentir com una persona més, no com un nen/a malalt al que donen classes.

En el cas explícit del nostre projecte hem volgut incloure l’àmbit social, organitzant aquest projecte a través d’una metodologia per xarxes, lo qual permet que el nen/a es relacioni amb altres nens/es de diferents hospitals i amb l’exterior. Si tanquéssim aquests nens/es en una habitació tot el dia sols, acabarien esdevenint persones asocials, ja que una de les característiques fonamentals, creiem, de la nostra societat i de les relacions humanes, es precisament la relació amb l’altre, tenir cura de l’altre; es més alguna persones consideren que ens podem arribar a conèixer mínimament a nosaltres per l’existència de les altres persones, es a dir, si no haguéssim vist mai a ningú simpàtic, no podem saber si son simpàtics o no